Els dos telescopis refractors més grans de Catalunya / Santiago Vallmitjana Rico ; Jorge Núñez de Murga
Vallmitjana Rico, Santiago


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 753-768 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Entre 1886 i 1904 varen aparèixer a Catalunya dos telescopis refractors dobles (amb dos tubs, un visual i un altre fotogràfic) de grans dimensions. El primer fou un telescopi de la firma francesa Mailhat amb una obertura de 22 cm en ambdós tubs, que finalment va ser donat a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L'altre telescopi refractor fou també doble, de la mateixa firma, però amb 38 cm d'obertura, i va anar a l'Observatori Fabra. Aquesta comunicació, fa un estudi històric i tècnic d'aquestos telescopis.

Règim meteorològic i desenvolupament industrial a Osona (1835-1900) / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 735-751
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

El desenvolupament industrial de Catalunya durant el segle xix va estar condicionat per l'absència de fonts barates d'energia. Davant de la carestia del preu del carbó, les indústries de la comarca d'Osona es van veure obligades a utilitzar els recursos hídrics, especialment el riu Ter, per poder ser competitives. No obstant això, aquest riu es caracteritza per fluctuacions importants del seu cabal. Aquesta variable marcà les relacions socials entre treballadors i empresaris i va donar una dimensió moral al fet de treballar.

Narcís Monturiol i la seva "Idea General del universo" (1874) / Antoni Roca Rosell
Roca i Rosell, Antoni


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 725-733
Resum en català i anglès.

En els darrers anys de la seva vida, Narcís Monturiol actuà com a dirigent republicà, no solament participant en la formació de noves organitzacions, sinó també en la tasca de difondre una ideologia progressista. En la conferència que analitzem en aquest article, Monturiol oferí la perspectiva de què es disposava a la seva època sobre la constitució de l'Univers. Com ell mateix va dir, es tractava de fer veure que la ciència era una de les principals eines de transformació social.

Dionís Puig : una vida dedicada a la recerca científica / Josep Ramon Miró i Cubells ; Meritxell Pagès Secall
Miró i Cubells, Josep Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 651-675 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

La meteorologia és una ciència relativament jove comparada amb altres disciplines científiques. No fou fins a principis del segle xx quan es va realitzar la primera formulació de la meteorologia com un problema de mecànica de fluids. Prèviament, molts científics havien elaborat teories que, tot i ser molt enginyoses, no foren satisfactòries i quedaren en l'oblit, com en el cas de Dionís Puig i Soler, un científic vocacional que va formular una original teoria sobre meteorologia dinàmica, l'evolució del qual no es pot entendre sense el seu pas per l'Institut d'Ensenyament Lliure de Vic.

Els públics del cometa Halley (1910) : cap a un estudi comparat de l'astronomia en la premsa diària / Juan Marcos Bonet Safont; Ignacio Suay Matallana ; Pedro Ruiz-Castell
Bonet Safont, Juan Marcos


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 641-650 : il., gràf.
Resum en català i anglès.

Aquest article analitza la imatge del cometa Halley (1910) presentada al diari català La Vanguardia. L'estudi mostra l'existència dels importants esforços realitzats en l'àmbit de la divulgació de l'astronomia a principis del segle xx. Uns esforços que demostren les relacions entre els programes de popularització de la ciència i els intents per consolidar el prestigi professional i social per part dels científics.

100 anys dels inicis de la Previsió Meteorològica Regional Mediterrània: la Societat Astronòmica de Barcelona, la Federación Agraria de Levante i l'Observatorio Central Meteorológico / Josep Batlló ; Victòria Rosselló
Batlló Ortiz, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 597-611 : il., gràf., map.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'any 2011 farà cent anys de l'inici de la previsió regional del temps sobre la base de l'anàlisi sinòptica per a València i Catalunya. Aquests primers desenvolupaments els van dirigir dues associacions amb experiència prèvia en el camp de la meteorologia, la Federación Agraria de Levante i la Societat Astronòmica de Barcelona, els líders de les quals foren M. Iranzo i E. Fontserè. Ambdues entitats col·laboraren amb una altra de nova creació, l'Observatorio Central Meteorológico, dirigit per J. Galbis. Sense el seu suport les iniciatives de previsió haurien estat pràcticament impossibles.

Els inicis de la meteorologia instrumental a Catalunya: una història en construcció / Mariano Barriendos
Barriendos i Vallve, Marià


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 561-595 : il.
Resum en català i anglès.

El segle XVIII a Catalunya és un període de canvis polítics traumàtics, però el país experimenta també transformacions socials i econòmiques que l'impulsen cap a la modernitat, amb un gran paper de promoció i transmissió de nou coneixement de les acadèmies científiques. En el context de creixement demogràfic i industrialització, neix en els metges una preocupació per les condicions ambientals i de salut pública, per la qual cosa endegaran observacions meteorològiques sistemàtiques que s'estendran durant decennis fins a connectar amb les primeres observacions oficials de finals del segle XIX.

Narcís Vidal i Campderrós i l'aurora boreal observada a Barcelona el 1839 / Francesc X. Barca Salom
Barca i Salom, Francesc Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 541-560 : il., gràf.
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

Les aurores són unes resplendors que apareixen en latituds polars. Se les anomena així per la seva semblança amb el naixement del dia; són boreals si tenen lloc a l'hemisferi nord i australs si apareixen al sud. En aquest article, recollim les dades sobre l'aurora boreal que va observar, per encàrrec de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l'acadèmic Narcís Vidal i Campderrós a Barcelona el 22 d'octubre de 1839. Analitzem el seu contingut i les interpretacions de l'autor. Finalment, valorem la difusió de la memòria a través de la premsa en el camp científic i el de la divulgació.

Astronomia, meteorologia i història. Punt de trobada historiogràfic : IV Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorologia (Temple Romà, Vic, 22 d'octubre de 2011) / Pasqual Bernat
Bernat López, Pasqual


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 169 (2012) , p. 537-540